Fragments d’una entrevista amb Martin Venezky

(CAT)
El dissenyador de San Francisco ens recorda la bellesa de no saber com resultaran les coses. Sobre el paper, Martin Venezky és artista, dissenyador, fotògraf i educador. També és un col·leccionista, i alguns fins i tot podrien considerar-ho una espècie de curador. Sovint exerceix aquests rols al mateix temps, ja sigui mentre està treballant en un projecte o no. Tant en la seva vida com en la seva pràctica, explica històries combinant i re-contextualitzant imatges i objectes que es troben en el món per crear nous mons. El seu procés també revela molt sobre la seva pròpia història: imperfecció, sorpresa i paciència.

Després de trobar peces interessants, talla cadascuna a mà, una forma estàndard de treballar per a qualsevol artista de collage, però pocs treballen en la mida i l’escala en què Venezky ho fa. Des de peces de paper que mesuren menys d’un centímetre, fins al producte final de mida completa, els seus collages produeixen centenars de formes de lletres i imatges, potser fins i tot milers, si tens la paciència per contar-les totes. Per sort, Venezky és pacient. Talla i enganxa les coses individualment a mesura que avança, objectes complets o parts d’ells en un procés d’abstracció, en lloc de retallar alhora. «Són milers i milers de decisions, cadascuna presa individualment«, diu. Treballar lentament li permet observar com creix la feina i veure a on el porta de manera natural.

Tot i que considera que tallar, escanejar i enganxar és una «forma de treball tonta», li agrada com els processos i materials analògics fan que les coses siguin una mica incòmodes: no s’ajusten perfectament a una quadrícula o línia de base, sinó que es giren i es torcen i s’acaben organitzant. Fins i tot les línies, puntejades i sòlides, extretes de catàlegs i índexs tipogràfics s’aprecien per la seva irregularitat.

El seu treball és molt personal, encara que d’una forma involuntària. El que veus en qualsevol cartell, catàleg o portada d’un llibre, no són mons continguts dins de fronteres de paper, sinó un reflex del seu propi món en cert moment del temps. Aquesta pràctica de recombinar i re-contextualitzar les coses que troba al seu món, li permet crear-ne de noves.

Podeu llegir l’entrevista completa en anglès aquí

Beautiful Then Gone from PracticeStudios on Vimeo.

Venezky_1 Venezky_2 Venezky_3 Venezky_4

Fragmentos de una entrevista con Martin Venezky

(CAST)
El diseñador de San Francisco nos recuerda la belleza de no saber cómo resultarán las cosas. Sobre el papel, Martin Venezky es artista, diseñador, fotógrafo y educador. También es un coleccionista, y algunos incluso podrían considerarlo una especie de curador. A menudo desempeña estos roles al mismo tiempo, ya sea mientras está trabajando en un proyecto o no. Tanto en su vida como en su práctica, cuenta historias combinando y re-contextualizando imágenes y objetos que se encuentran en el mundo para crear nuevos mundos. Su proceso también revela mucho sobre su propia historia: imperfección, sorpresa y paciencia.

Después de encontrar piezas interesantes, corta cada una a mano, una forma estándar de trabajar para cualquier artista de collage, pero pocos trabajan en el tamaño y la escala en que Venezky lo hace. Desde piezas de papel que miden menos de un centímetro, hasta el producto final de tamaño completo, sus collages producen cientos de formas de letras e imágenes, tal vez incluso miles, si tienes la paciencia para contarlas todas. Por suerte, Venezky es paciente. Corta y pega las cosas individualmente a medida que avanza, objetos completos o partes de ellos en un proceso de abstracción, en lugar de recortarlos a la vez. «Son miles y miles de decisiones, cada una tomada individualmente», dice. Trabajar lentamente le permite observar cómo crece el trabajo y ver a dónde lo lleva de manera natural.

A pesar de que considera que cortar, escanear y pegar es una «forma de trabajo tonta», le gusta cómo los procesos y materiales analógicos hacen que las cosas sean un poco incómodas: no se ajustan perfectamente a una cuadrícula o línea de base, sino que se giran y se tuercen y se terminan organizando. Incluso las líneas, punteadas y sólidas, extraídas de catálogos e índices tipográficos se aprecian por su irregularidad.

Su trabajo es muy personal, aunque de una forma involuntaria. Lo que ves en cualquier cartel, catálogo o portada de un libro, no son mundos contenidos dentro de fronteras de papel, sino un reflejo de su propio mundo en cierto momento del tiempo. Esta práctica de recombinar y re-contextualizar las cosas que encuentra en su mundo, le permite crear otras nuevas.

Podéis leer la entrevista completa en inglés aquí

Venezky_5Venezky_6

https://letterformarchive.org/news/martin-venezky?utm_source=Letterform+Archive+News&utm_campaign=11409307fb-EMAIL_CAMPAIGN_2018_09_27_06_52&utm_medium=email&utm_term=0_e30c8c0169-11409307fb-446136029&mc_cid=11409307fb&mc_eid=ef0e2e1a0f.